Crítica literària: Infant dels grans, de Manuel de Pedrolo

pedrolo-manuel-infant-grans

“Heus-la ací: vuit mesos i onze dies; deu quilos quatre-cents grams”. Amb aquestes paraules comença Infant dels grans, el llibre que Manuel de Pedrolo va dedicar a la seva filla, l’Adelais, i que va començar essent un joc sense importància –“una humorada”–, amb l’escriptor recollint els instants més significatius de la nena (aquest infant dels grans que omplia de joia tota la família) durant un jorn; la idea era fer una recopilació de notes que, amb els anys, convertiria en un regal genuí a la filla adolescent per a què en fes el que cregués convenient. I ha estat ara, coincidint amb el centenari del naixement de Pedrolo, que la seva filla ha decidit que sortís a la llum de la mà de Comanegra, que ha tingut l’encert de publicar-lo en una edició acurada i respectuosa amb la narrativa pròpia de l’autor, una ocasió fantàstica per a gaudir d’un text inèdit de qui és un dels grans escriptors en la nostra llengua.

Aquesta compilació d’anècdotes (un “diari familiar”, com el definí Joaquim Carbó) s’inicia l’estiu de 1952, quan el matrimoni i la petita marxen cap a Tàrrega a passar uns dies a la casa de la família Pedrolo; allà, l’escriptor decideix omplir uns fulls amb les petites malifetes d’aquesta criatura que comença a descobrir la vida, que s’albira pacífica però plena de malícies, com va aventurar la infermera després del part –que és definit com un espectacle “carnisser”–. Així, l’autor pren nota de la xerrera inconnexa de la nena, la curiositat en veure el pare afaitant-se, la paciència de la mare (la Pei) durant el dinar o mentre la vesteix, les primeres passes i la primera dent, rebuda amb alegria desfermada pels pares i l’avi, etc. El valor del relat, però, va més enllà del recull d’anècdotes: també hi descobrim la figura de l’escriptor en l’àmbit més íntim, aquell que acostuma a esmorzar a peu dret i que gaudeix fent llengotes a la filla o recitant els versos de Ferran Canyameres.

Dividit en quatre capítols, Infant dels grans evoca la quotidianitat d’uns pares novells que s’enfronten als canvis vitals que significa l’arribada de l’Adelais. L’autor recorre a diversos flashbacks per a fer memòria i mostrar, d’una banda, els moments més delicats del part i el postpart, i de l’altra, la infantesa de l’escriptor i la seva esposa. El text funciona com a reflexió sobre el pas del temps i la lògica preocupació d’un pare que observa inquiet la filla, en aquell moment una criatura, però que abans no se n’adoni ja haurà deixat enrere la infantesa per entrar a l’edat adulta. I malgrat que tot plegat va començar com un joc sense més pretensions, Pedrolo no descuida el seu estil en cap moment, perfectament recognoscible amb el seu habitual domini del llenguatge, amb una prosa detallada i de frases curtes, i amb una vessant poètica que converteixen aquest llibre en una petita meravella.

Títol: Infant dels grans
Autor: Manuel de Pedrolo
Editorial: Comanegra
Data de publicació: Març 2018
ISBN: 9788417188337
Pàgines: 152 pàgines
Preu: 18,00 €

____________________
Escrit per: Robert C. Martínez

Anuncios