Novetat editorial: Mudances, de Gemma Sardà

1507-1

Els escriptors tenen per costum viure sempre alerta, amatents a qualsevol anècdota que podria esdevenir material per a la seva propera ficció. D’aquesta manera, Gemma Sardà (Barcelona, 1967) va topar amb un fet que més tard transformaria en novel·la: un dia va trobar unes caixes de mudances al portal de casa seva; no en va descobrir l’amo, però de seguida va començar a imaginar-ne el propietari i què s’hi amagava allà. El resultat d’aquell procés és Mudances, una novel·la breu que el 2016 va quedar finalista del premi Just M. Casero (Sardà, novament finalista, com ho fou amb el seu debut, La veu del Cyrano, un any abans) i que dijous passat va presentar –acompanyada de l’escriptora Laia Aguilar, l’editor Jordi Puig i l’actriu Ariadna Camps– a la seu de l’editorial Comanegra, amb un èxit de públic absolut.

A Mudances trobem dos personatges perduts que, per diferents motius, decideixen començar de zero al mateix poble: per una banda, la Lívia ha estat violada, un fet tràgic que la porta a fugir de la seva vida urbana i emprendre una nova vida; per l’altra, el Marcel, abandonat per la seva esposa, es trasllada a la que fins aleshores era la seva segona residència. Per error, les caixes de les respectives mudances es creuaran, l’un descobrirà les pertinences de l’altra, però la convicció i necessitat d’experimentar un canvi radical els empeny a viure amb els objectes de l’altre. És així com, per exemple, la Lívia abandonarà les seves peces de roba fosques i començarà a vestir les camises de quadres d’un senyor de seixanta anys, llegirà els seus llibres i en veurà els DVD que el destí a posat al seu abast.

Tots dos fugen d’experiències doloroses, i es coneixeran passejant en un entorn idíl·lic, enmig de la natura, caminant per la muntanya d’un poble que en cap moment és esmentat, però que l’autora confessa que és La Llacuna, a l’Anoia (‹‹o Altíssim Penedès, com els hi agrada anomenar-se››). Poc a poc els protagonistes aniran descobrint qui és l’altre, començaran a parlar sense fer-se massa preguntes, sense interrogatoris compromesos. És així com Sardà perfila una dona amb por al compromís, ‹‹amb una càrrega emocional molt feixuga›› i una vida sexual una mica sòrdida, amb relacions d’un dia amb homes amb qui no estableix cap vincle, mentre que el Marcel és un jubilat que encara viu a l’ombra d’una mare exuberant, la Diva, una dona egòlatra del món del teatre.

L’escriptora barcelonina presenta, novament, una novel·la breu, un gènere en què es sent molt còmode perquè ‹‹la meva manera d’escriure ja és breu: frase, paràgraf, capítols… De vegades he d’ampliar una mica, i em costa molt››, admet, un estil senzill, caracteritzat per una ‹‹prosa acurada, detallista i de gran precisió››, en paraules d’Aguilar, que s’escau d’allò més en les seves històries, petites, quotidianes i amb pocs personatges. La seva feina de correctora, a més, li ha permès tenir un domini notable de la llengua que intenta adaptar als registres de cada personatge, en aquest cas amb la voluntat de reflectir la veu de la gent del poble i les expressions dels més grans, sempre intentant que soni natural.

A l’espera de reprendre l’escriptura del seu proper projecte –‹‹fa pinta que serà breu, també››–, Gemma Sardà es mostra feliç amb Mudances, una història de personatges molt humans, amb unes vides que es van desgranant a poc a poc en un paisatge rural, i amb la promesa d’un final sorprenent i inesperat que l’escriptora no havia previst en la seva planificació originària.

Títol: Mudances
Autora: Gemma Sardà
Editorial: Comanegra
Col·lecció: Narratives
Data de publicació: Febrer 2019
ISBN: 9788417188795
Pàgines: 180 pàgines
Preu: 16,00 €

Anuncios