Crítica literària: Per la carretera, de Sylvain Prudhomme

Tots mirem d’adaptar el nostre dia a dia a un estil de vida propi, unes vegades escollit, altres vegades trobat, un model que no sempre funciona com desitgem ni és compatible amb el nostre entorn més immediat. Seguint aquesta premissa, el personatge principal de Per la carretera és un home que viu en una població francesa amb la seva dona i el seu fill, i manté una vida convencional que trenca periòdicament per donar sortida a la seva estranya addicció a l’autoestop, una pràctica obsoleta a què ell, idealista irredempt, s’aferra per mantenir el seu propi espai inamovible en un món com l’actual, que ha arraconat definitivament aquesta forma de viatjar.

La veu d’aquesta novel·la és la d’en Sacha, un escriptor a punt de fer-ne quaranta que emprèn un canvi de vida: abandona París per establir-se en una petita ciutat del sud-est de França, on espera trobar la calma, la concentració i la inspiració per a treballar en nous projectes. Allà, però, hi descobrirà algú a qui feia anys havia perdut la pista, un home que l’havia marcat profundament en el seu passat: l’autoestopista, ara reconvertit en pare i marit, amb una vida tranquil·la en aquella població anònima.

«Viu, em deia sempre l’autoestopista. Viu i després ja escriuràs», era el consell que rebia sempre l’escriptor del seu amic. Ara, retrobats, comprova que l’autoestopista és el mateix, potser una mica més envellit, sí, però amb les mateixes ganes de divertir-se que tenia en la joventut, el mateix caràcter impulsiu i imprevisible que aleshores. I la seva antiga afició per l’autoestop? Encara en fa, més per conèixer nova gent que pel fet de desplaçar-se d’un lloc a un altre; la idea és que el destí no és important: l’important és rebre l’hospitalitat desinteressada d’un desconegut que el convida a entrar al seu vehicle, rostres que ell manté en la memòria gràcies a les polaroids que fa quan se’n separa, instantànies que sovint observa amb deteniment, com si així els pogués retornar al seu present.

L’escriptor Sylvain Prudhomme admet que havia fet autoestop en la seva joventut, una pràctica que aleshores ja l’havia impressionat: compartir viatge amb un desconegut, a qui l’autoestopista es lliura, confiat i sense saber com serà el seu company en el trajecte. El clima íntim que s’estableix entre ambdós en un recinte petit i tancat convida a compartir pensaments, sentiments, idees que no s’atrevirien a formular en veu alta en un altre context, i és el que fa que l’autoestopista d’aquesta novel·la, fugisser d’una vida de confortable estabilitat, necessiti per mantenir el propi equilibri.

Prudhomme enfronta els seus dos personatges principals –l’autoestopista que es lliura a la seva passió per la carretera i l’escriptor insatisfet a la recerca de la inspiració– per abordar com n’és, de difícil, mantenir l’equilibri en les relacions, un text detallista que parla amb delicadesa de la fragilitat de l’amor i el naixement del desamor, del preu a pagar per mantenir la pròpia llibertat en un context familiar, de l’angoixa de la pèrdua, de l’amistat i la tristesa, de la solitud i la incomunicació d’uns personatges que s’estimen malgrat tot, una novel·la excel·lent amb què l’autor francès va guanyar el premi Femina 2019.

Títol: Per la carretera
Autor: Sylvain Prudhomme
Traducció: Marta Marfany
Editorial: Les Hores
Data de publicació: Juliol de 2020
ISBN: 9788412168600
Pàgines: 256 pàgines
Preu: 18,50 €